El narrador : Deures i drets
 |
Preàmbul.
Qui és narrador i quins són els seus deures i els seus drets?
El narrador (o narradora) és la persona que explica històries i reelabora
mites, a més a més de referents simbòlics compartits --o com a mínim coneguts
i, si es dóna el cas, posats en discussió-- per una comunitat.
Explicar històries és una activitat fonamental per a qualsevol comunitat.
Tots expliquem històries; sense his- tòries no seríem conscients del nostre
passat ni de les nostres relacions amb el proïsme. No existiria la qualitat
de vida. Però el narrador fa del fet d'explicar històries la seva activitat,
la seva especialització ; és com la diferència entre el hobby del bricolatge
i la feina del fuster.
El narrador recupera --o hauria de recuperar-- una funció social parangonable
a la del griot als poblats africans, a la del bard a la cultura celta o a
la de l'aedo al món clàssic grec.
Explicar històries és una tasca peculiar, que pot comportar avantatges a qui
la fa, però que és sempre una feina, tan integrada en la vida de la comunitat
com apagar incendis, llaurar els camps, atendre els discapacitats...
En altres paraules, el narrador no és un artista, és un artesà de la narració.
Deures.
El narrador té el deure de no creure's superior als seus semblants.
Qualsevol concessió a l'obsoleta imatge idealista i romàntica del narrador
com una criatura més sensible , en contacte amb una dimensió de l'ésser més
elevada, fins i tot quan escriu sobre absolutes banalitats quotidianes, és
il.legítima.
En el fons també els aspectes més ridículs i grotescos de l'ofici d'escriure
estan basats en una versió degradada del mite de l'artista, que es converteix
en divo perquè es creu d'alguna manera superior al comú dels mortals , menys
mesquí, més interessant i sincer, amb un cert sentit heroic, ja que ha de
suportar els turments de la creació.
Que l'estereotip de l'artista mortificat i turmentat desperti més interès
als mitjans de comunicació i tingui més pes d'opinió que l'esforç de qui neteja
les fosses sèptiques ens fa comprendre en quina mesura l'actual escala de
valors està distorsionada.
El narrador té el deure de no confondre la fabulació, la seva missió principal,
amb un excés d'autobiografisme obsessiu i d'ostentació narcisista. La renúncia
a aquestes actituds permet salvar l'autenticitat del moment, permet al narrador
tenir una vida per viure abans que un personatge a interpretar per coacció.
Drets.
El narrador que compleixi el deure de refutar els estereotips
esmentats té dret a ser deixat en pau pels que es guanyen les garrofes propugnant
aquests mateixos estereotips (cronistes de societat, alcavots culturals, etcètera).
Qualsevol estratègia de defensa de les intrusions s'ha de basar a no secundar
la lògica. Qui vulgui actuar com un divo, avenint-se a fer absurdes sessions
de fotografia o responent a preguntes sobre qualsevol tema, no té cap dret
a lamentar-se després per la intrusió.
El narrador té dret a no aparèixer als mitjans de comunicació. Si un lampista
decideix no sortir-hi, ningú l'hi retreu o l'acusa d'esnob.
El narrador té dret a no convertir-se en un animal ensinistrat per actuar
en salons o per ser objecte de gossip (xafardeig) literari.
El narrador té dret a no respondre a les qüestions que no consideri pertinents
(vida privada, preferències sexuals i gastronòmiques...).
El narrador té dret a no fingir-se expert en cap matèria.
El narrador té dret a oposar-se amb la desobediència civil a les pretensions
dels que (incloent-hi els editors) vulguin privar-lo dels seus drets.
