A Fons, El Diari de Barcelona, cap de setmana 05/06 abril 2003
"Sense
rostre"
Així defineix el col·lectiu Wu Ming el moviment global -més conegut com a "antiglobalització"- del qual ells són, sens dubte, membres actius com a "empresa política de serveis narratius". L'anonimat forma part del seu nom ("wú-míng" vol dir "sense nom" en xinès mandarí) i apareix també en el títol del seu darrer llibre: "Esta revolución no tiene rostro. Escritos sobre literatura, catástrofes, mitopoiesis". Es tracta d'un recull d'articles publicats per aquests quatre bolonyesos -cinc, actualment- que van pertànyer al nucli històric d'aquells que van adoptar el nom múltiple Luther Blissett el 1994, per tal de posar en pràctica durant cinc anys un projecte de guerrilla comunicativa i sabotatge cultural que van donar per acabat amb la novel·la de gran èxit "Q", publicada per Mondadori el març de 1999.
En els mesos següents, els autors de "Q" van decidir que serien "transparents vers els lectors però invisibles per als mitjans de comunicació". El gener del 2000, Roberto Bui, Giovanni Cattabriga, Luca di Meo i Federico Guglielmi constitueixen Wu Ming i, des de llavors, si bé participen en la promoció dels seus productes (més de 10 llibres, de moment), defugen qualsevol mena de protagonisme com a escriptors mediàtics i es neguen a ser fotografiats o enregistrats en vídeo. Només volen que es coneguin els seus relats i el seu concepte de la literatura, que situa la producció cultural -per a qualsevol suport- en el centre de l'activitat política. Consideren obsolet el model d'escriptor que vol "reflectir la realitat fent servir el seu art", perquè l'autor forma part de la mateixa realitat i publicar una història sempre és -segons ells- un acte polític. A més, a diferència de la novel·la històrica "Q", els textos del llibre que acaba d'editar Acuarela Libros -la tradució espanyola ha vist la llum abans que l'original italià- versen precisament sobre el cicle de lluites globals que es desenvolupa des del zapatisme mexicà fins al milió de persones clamant a Florència contra la guerra el novembre de 2002, en un moviment que troba la seva continuïtat en l'actual mobilització antibèl·lica d'abast planetari.
El centre de l'acció político-cultural de Wu Ming és el que ells anomenen mitopoiesi, és a dir, la creació de mites. Si amb Luther Blissett les accions contraculturals consistien a enganyar el sistema -per exemple, van inventar un personatge que l'equivalent italià del programa de televisió "Quién sabe dónde" va estar cercant durant setmanes-, l'objectiu de Wu Ming es donar forma als mites socials perquè siguin útils per a la multitud, és a dir, perquè li serveixin per comunicar-se. Segons Wu Ming, el mite és un concepte reaccionari sempre que es vulgui fossilitzar per perpetuar tradicions, com va fer l'estalinisme amb la revolució proletària. Però el seu concepte de mite és un fang, sempre humit "per la calor humana que l'apropa a la realitat", que la multitud pot anar modelant, afegint-hi experiències, idees i creences noves. Així és com es va formar a partir del segle XII la figura de Robin Hood, que amb diferents noms és coneguda arreu del món com aquell que roba els rics per fer justícia. Històries com aquesta són les que aspiren a recollir i a crear els Wu Ming. Perquè funcioni la mitopoiesi col·lectiva, Wu Ming considera que les històries han de circular lliurement i, per tant, no accepten la "propietat privada dels mitjans comuns" que representa per a ells la legislació sobre propietat intel·lectual.
Comparteixen, doncs, un dels principis fonamentals que l'ètica hacker aplica a la producció de programari i, per tant, en les seves obres, substitueixen el "copyright" pel "copyleft": "Es permet la reproducció total o parcial de l'obra i la seva difusió per via telemàtica per a l'ús dels lectors, sempre que no es faci amb fins comercials". De fet, els seus escrits estan penjats al seu web per ser llegits, descarregats, impresos i fotocopiats. Consideren que això no resta compradors als seus llibres, sinó que els permet arribar a un públic que potser no els compraria mai. Certament, Mondadori va vendre més de 200.000 exemplars de "Q" a Itàlia i els Wu Ming no renuncien pas als diners que produeix la seva feina. Tot i que defineixen la societat del coneixement com una "paranoia ideològica", ells es consideren "brainworkers" i defensen que les hores que dediquen a escriure han d'estar retribuïdes. Diferencien entre les històries, les idees, els mites, ... i el valor material dels llibres, pel qual ells i els seus editors són remunerats. Com que ideològicament no són gens dogmàtics -"Nosaltres una idea global de com hauria de ser la societat no la tenim", diuen-, no tenen cap problema a respondre a qui els acusa d'afavorir el mercat capitalista amb la seva activitat econòmica que "follar [amb condó] també beneficia el capitalisme i continuarem fent-ho".
Back to Spanish
reviews
main menu